home
SUNDIALS IN TOURAINE AND ELSEWHERE
back to sundials in Germany

EL RELLOTGE DE SOL EQUATORIAL DE LOTHAR M. LOSKE
(a Frankfurt am Main de 1951 a 2004)
Per Reinhold Kriegler Traducció al català: Conxita Bou



Français

espanol

deutsch

Português

english
-

Tots sabem que Niça és un bonic poble de França, a la costa del mar Mediterrani, però cal dir que també hi ha una Niça a la vora del riu Main, a Frankfurt, Alemanya. Aquesta segona Niça va ser una esplèndida idea de la jurisdicció de parcs i jardins de Frankfurt i seguramente també d'alguns polítics ingeniosos.

En una àrea al llarg del riu Main, els jardiners del poble plantaren una gran quantitat de flors del Mediterrani, aconseguint donar un aire del Sud a un poble que recentment havia estat durament bombardejat i que encara patia les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Durant l'estiu, la gent anava a aquesta "Niça" a relaxar-se entre exuberants camps de flors i somiava que estava en el Mediterrani. Certament, mentre els pobles continuïn amb idees semblants i les millorin, sempre tindran oportunitats de futur.

Va ser en aquesta Niça d'Alemanya on es va instal·lar també un immens rellotge de sol equatorial de 3.4 metres de diàmetre. En una petita revista anomenada "Technischer Ansporn", el van anomenar "El rellotge de sol més gran del món!". Podria semblar una idea absurda, ja que la segona Guerra Mundial acabava de finalitzar i la gent s'esforçava durament per sortir endavant en un país destruït. Evidentment, les prioritats eren unes altres ben diferents a la de construir un enorme Rellotge de Sol.

Tanmateix, el Dr. Prof. Lothar M. Loske, un enginyer i mestre de rellotgeria, proper als 30 anys d'edat, que ni tan sols era ciutadà de Frankfurt, va tenir la capacitat de convèncer la junta de supervisió de la "Vereinigte Deutsch Metallwerke AG (VDM)" (Indústria Unida de l'Acer Alemanya) per a construir un rellotge de sol, fet completament de coure, i donar-lo a la ciutat i als ciutadans de Frankfurt. Aquesta idea, des del punt de vista actual, semblaria completament forasenyada, especialment perquè aquesta companyia no estava preparada per realitzar una obra tan complicada. La VDM produïa peces incompletes i les venia a altres companyies que les milloraven i completaven. Però, d'altra banda, en aquella època de post-guerra, hi havia també un clima especial per mirar d'aconseguir el que semblava impossible. Hi havia gent que es posava reptes i no pensava en les dificultats per resoldre els problemes imprevistos.

Mrs Loske.

Traslladem-nos per un moment a la situació d'aquell temps: Al 1949 els rellotges de sol ja no estaven de moda. Per ser estrictes, hem de dir que eren instruments inútils, considerats "objectes de luxe". Tanmateix, el disseny de Loske incloïa aspectes excepcionals molt moderns. Aquest rellotge estava dissenyat amb una anella movible, la qual podria ser ajustada a 200 localitats diferents del món. Era el temps en què ningú no tenia diners per viatjar i tots els viatges s'havien de fer en somnis. El que semblava una bogeria es convertia en una idea original i grandiosa: crear una fantàstica eina i posar-la en una àrea de descans i lleure!

Aquesta manera de pensar roman encara actualment a Frankfurt. És ben sabut que les grans comunitats europees pateixen de falta de recursos econòmics. Malgrat això, en l'any 2004, el poble de Frankfurt va invertir una gran quantitat de diners per restaurar aquest rellotge de 1000 kg, que estava malmès per accions vandàliques i deteriorat simplement per l'"ús" durant 50 anys. Es va reubicar a una distància de 1.4 km del seu emplaçament anterior. Havent-se construït el 1951, va ser una enginyosa inversió de futur. Si considerem el cost original de 21.000 marcs, que equivalen a 10.000 euros actuals, i pensem en un pressupost publicitari per a una imatge que ha durat 50 anys, aquesta suma de diners va ser realment una esplèndida inversió! En un nombre infinit de postals, cartells, fullets i articles, aquest rellotge de sol ha estat un excel·lent "ambaixador" de l'esperit d'aquest poble. Milers d'habitants i visitants han passat pel seu davant des de llavors...

No es tractava d'un disseny gaire corrent de rellotge de sol, era quelcom molt especial, que llavors no existia. Era una peça d'art, al mateix temps que una obra gnomònica mestre. Aquest és un fet remarcable fins i tot respecte els altres rellotges que el professor Loske va construir més tard a Europa i Mèxic. Encara que algú tingui en ment una idea fabulosa, amb un disseny que funcioni correctament, mentre no trobi un client, romandrà només en l'estadi d'idea. Però el Prof. Loske devia tenir una capacitat natural de convenciment, que le permetia inspirar la gent. Loske va convèncer el president del consell de la VDM que la companyia havia de construir el rellotge de sol i fer-ne donació a la ciutat de Frankfurt.

Primer de tot, el rellotge de sol havia de ser construït i algú havia de prendre la responsabilitat en aquesta companyia per dir "podem construir-lo". Aquest "algú" va ser una jove que treballava com a enginyer en la companyia -una dona en un mitjà únicament d'homes, la qual cosa era una raresa en aquell temps. El seu nom era Hildegard i estava promesa amb Kurt Langeloth. Quan un dels seus caps li va preguntar si la companyia podria fabricar aquell rellotge, se'n va anar a casa seva preopcupada i va parlar amb el seu promès, dient-li que no tenia idea de com construir aquell rellotge gegant, perquè no tenia prou coneixements sobre qüestions astronòmiques. El rellotge de sol havia de funcionar amb molta exactitud i amb una precisió de segons! Kurt Langeloth, que era encara un estudiant d'enginyeria, la va tranquil·litzar dient-li: "Quan jo estava a l'escola em va interessar molt l'astronomia; t'ajudaré i junts resoldrem les dificultats." Hildegard (poc després Sra. Langeloth) hi va estar d'acord i la seva resposta als caps de la companyia va ser "Sí, podem construir el rellotge de sol."

Kurt Langeloth and Reinhold Kriegler
L'any 2003, un fill de L.M.Loske visità Frankfurt i, quan va anar al lloc habitual on estava ubicat el rellotge del seu pare, es va trobar que ja no hi havia ni les restes. El seu germà Achim Loske, a Mèxic, preocupat per on podia haver anat a parar el rellotge, va sol·licitar a Martha A. Villegas que em demanés si podia investigar què havia passat amb el rellotge de sol. Aviat vaig poder informar a Mèxic que la ciutat de Frankfurt havia decidit restaurar el rellotge i que el posaria en un lloc millor, prop del riu Main, on rebria més hores de llum solar. Després de la reinauguració a l'agost de 2004, vaig saber que un qualificat enginyer de 84 anys havia estat present a la cerimònia, i aquest no era altre que el senyor Kurt Langeloth. Li vaig escriure una carta pregant-li que em rebés a Frankfurt, a fi de fer-li algunes preguntes sobre la construcció del rellotge de sol en els anys cinquanta del segle passat. Ens vam posar d'acord i em va rebre a casa seva molt amablement. Em va mostrar vells documents molt interessants, tots ordenats i relligats acuradament, a més de comentar-me molts aspectes interessants sobre la construcció del rellotge i sobre aquells temps en què es va construir, els quals m'han estat molt útils per escriure aquest article.

En aquells moments, tothom a l'empresa va pensar que el projecte era una idea excèntrica. El procés de construcció va durar gairebé dos anys, des de l'inici fins a la inauguració. Es van haver de resoldre molts obstacles, com el fet d'obtenir suficient material, o la construcció de la base, que va haver de ser feta amb acer, a fi de poder suportar el pes de l'esfera, i posteriorment galvanitzada en coure, en una altra ciutat, per tal de donar-li el mateix aspecte de coure que la resta del rellotge; això va implicar grans dificultats atès el tamany de la peça, També cal esmentar l'ardu treball de l'artesà que va gravar a mà l'anella amb els dos-cents noms de ciutats. Al final, es va calcular que s'havien invertit 6000 hores de feina. Els treballadors havien de fer, primer, les peces amb les quals l'empresa obtenia els seus beneficis, i, només quan hi havia algun temps lliure, treballaven en el rellotge. Es van necessitar grans habilitats artístiques, però també milers de cops de martell, pacientment treballats.

Si viatgeu a Frankfurt, no us perdeu l'oportunitat de caminar al llarg del riu Main i de cercar el Rellotge de Sol Equatorial de Loske. Pregueu per tenir una mica de llum de Sol en aquesta ocasió i proveu de trobar la ciutat o país d'on veniu. Si veniu d'una ciutat gran, teniu moltes probabilitats que estigui entre les 200 localitats que estan gravades en l'anella mundial del temps; ajusteu l'anella i podreu llegir el temps local aparent. Després de realitzar aquesta tasca, us recomano prendre un descans en un banc proper i no oblideu de pensar una mica en els creadors d'aquest bonic rellotge i en el seu dissenyador, el senyor Lothar M. Loske.